Fase 3. Les eines TIC a la nostra investigació

La base de dades amb la que més hem treballat com ja he esmentat ha estat Web of Science.

Un cop la recerca ha estat realitzada a les bases de dades, les conclusions o l’aprenentatge adquirit radica en la importància d’adonar-se que la cerca d’informació és un mitjà i no un fi en sí mateix ja que amb aquesta cerca el que preteníem era identificar nous problemes, conèixer l’estat de la qüestió al tema que tractàvem, conèixer l’abast i rellevància del problema dins de la nostra comunitat científica i confrontar les nostres conclusions amb les investigacions que hi trobàvem. Hem de controlar que aquesta documentació no ens desbordi i deixar espai a idees novadores i solucions adequades.

També és primordial seguir unes pautes i ser rigorosos en el tractament de la informació per tal d’evitar informació esbiaixada. S’ha de reconèixer l’ús de les fonts d’informació al difondre el propi treball, esmentant correctament les fonts per tal d’evitar plagis. Aquestes i moltes més habilitats són les que fan possible una investigació de qualitat que superi l’excés de continguts existents.

IMPEDIMENTS DETECTATS A LA TASCA DE RECERCA

D’altra banda alguns impediments detectats a la tasca de recerca han estat determinats per la gran proliferació de recursos distribuïts a través d’Internet que fan molt difícil documentar-se d’un mode exhaustiu o complert. També molts documents d’interès es publiquen en webs institucionals, canvien els seus continguts o deixen d’estar accessibles.
Per últim esmentar que per tal de ser competents en aquesta tasca de recerca, també hi existeix el terme per definir aquesta habilitat o capacitat per assegurar un efectiu desenvolupament en un món d’informació electrònica i tecnològica (Benito Morales, 2000), aquest terme procedent de la terminologia anglosaxona ha estat el de “Information literacy” o alfabetització informacional.