El següent post m'agradaria dedicar-ho a reflexionar sobre l'article de Prensky on ens explica la definició d'un alumne competent digital. He trobat adient comentar-ho per la repercussió que té a la nostra tasca com a docents. Un altre cop ser conscients d'aquest fet i de la funció que aquest aspecte deriva en nosaltres tant a la metodologia com al contingut que fem servir a la nostra funció.
En primer lloc, la metodologia que emprem a l'aula l'hem d'adaptar al mateix idioma en el que ells aprenen i hem de fer servir als alumnes com a guies per saber de quina manera presentar els continguts.
Parafrasejant a Prensky:
- "Our Digital Immigrant instructors, who speak an outdated language (that of the pre-digital age), are struggling to teach a population that speaks an entirely new language.
En primer lloc, la metodologia que emprem a l'aula l'hem d'adaptar al mateix idioma en el que ells aprenen i hem de fer servir als alumnes com a guies per saber de quina manera presentar els continguts.
Parafrasejant a Prensky:
- "Our Digital Immigrant instructors, who speak an outdated language (that of the pre-digital age), are struggling to teach a population that speaks an entirely new language.
- Today's students are no longer the people our educational system was designed to teach.
Els immigrants digitals són considerats aquells docents qui tot i no haver nascut en una era digitalitzada es i ens preocupem per dia a dia adaptar-nos a les noves demandes. Faig servir el plural perquè tot i estar considerada segons Prensky com a dins d'una era totalment digitalitzada, no em sento del tot identificada amb aquest perfil.
El primer paràgraf fa al•lusió al llenguatge que encara fem servir, fruit d'una era no digitalitzada i el segon al sistema educatiu no dissenyat per educar a aquesta tipologia d'alumnat.
Mica en mica ens estem ajustant a les demandes, tant el sistema en general com els docents en particular, però per a mi continua sent un gran repte adequar tot allò que ens agradaria transmetre a un llenguatge, que no sent tant estrany (en el meu cas), contínua sent diferent i difícil d'integrar al meu dia a dia.
L'altre link que vaig aportar a l'anterior post sobre els escèptics, fa una distinció de perfils per concretar aquelles diferents actituds cap a les noves tecnologies i els usuaris de les mateixes.
"Our preliminary analysis of the in-depth interviews we conducted with learners from the British Columbia Institute of Technology in 2010 and 2011 is suggesting a continuum of four "profiles of use" with the profile consisting of attitudes towards technology and use of technology".
Anàlisis obtinguts d'unes entrevistes fetes a aprenents del Institut de Tecnologia de British Columbia en 2010 i 2011 han suggerit aquesta distinció de perfils.
Incideixen doncs en quatre perfils diferents:
- Els "Resistors" o resistents, són aquells qui no es neguen al seu ús però no s'adapten del tot, fent servir les noves tecnologies per a allò estrictament necessari i tenint preferències per fer servir ferramentes anteriors que no pas les actuals, com ara l'ús del correu ordinari enlloc dels e-mails . Es a dir són aquells que fan un ús limitat d'aquestes.
- "Cautious users" o usuaris previnguts; aquestos fan al•lusió a aspectes de privacitat amb l'ús que es fa de les noves tecnologies, afirmant que l'ús que fan de ferramentes com Facebook i xarxes socials és purament amb finalitats socials i d'entreteniment. Distingeixen clarament les seves identitats acadèmiques i professionals de les socials.
- "Instrumental users" o usuaris instrumentals; aquest grup també fa distincions del mateix tipus que l'anterior, restringint l'ús de les noves tecnologies només en casos concrets com ara, programes de fotografia, de jocs ... o el que és el mateix a necessitats o interessos concrets. Evitant així, barrejar aquesta eina purament lucrativa amb la feina o a l'àmbit acadèmic i professional.
- "Integrators" o integradors, trobem que aquest últim grup són aquells que es situen constantment connectats amb les noves eines com els smart phones. Valoren positivament aquest fet d'estar-hi connectat sempre i fer l'ús de les noves tecnologies a tots els àmbits sense fer cap distinció com els anteriors grups amb allò que seria purament social, acadèmic o professional.
Aquestes dades obtingudes són en relació a dates molt properes, així doncs trobem com encara hi han alumnes que no estan del tot adaptats o que no volen integrar a les seves vides les noves tecnologies. Hi ha qui els hi dediquen un temps mesurat per no caure en la dependència i qui per altres interessos si que les integren al 100%.
Així dons, baix el meu punt de vista, el mateix els hi passa als docents. Per una banda trobem aquells que els hi ha suposat menys familiaritzar-se i incorporar-les a les seves vides i aquells que encara els suposa un esforç trobar un espai en aquest món. També es evident que el primer ús que s’ha donat a les eines proporcionades per les noves tecnologies ha estat a l’àmbit social i lucratiu, es a dir, el seu ús ha estat més enfocat a les comunicacions que no a fer servir-ho com a eina als àmbits professionals. Com anteriorment he esmentat, mica en mica als centres es disposa de més recursos per a que els docents també ho puguin incorporar com a recursos a l’aula i es puguin formar per a poder ser més competents digitals que no immigrants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada