En aquesta última entrada em vaig centrar en reflexionar envers les metodologies o tècniques de selecció d’informació que es troba a una revisió sistemàtica. Un altre aspecte molt important del que ara hi sóc conscient és del fet de documentar els processos per a demostrar si una cosa funciona o no. Per aquesta raó necessitem evidències del que estem investigant. Per això un dels objectius o finalitats del metaanalisi és analitzar els papers tant qualitatius com quantitatius d’aquest període mencionat comprés entre els anys 2000 i 2010, fixant la cerca a una població d’estudi concreta com ara l’educació secundaria.
Afegeixo a continuació algunes de les referències documentals per a realitzar la proposta de treball:
-Means, B et alt. (2010). Evaluation of Evidence-Based Practices in Online Learning. A Meta- Analysis and Review of Online Learning Studies. US Department Od Education.
Afegeixo a continuació algunes de les referències documentals per a realitzar la proposta de treball:
-Means, B et alt. (2010). Evaluation of Evidence-Based Practices in Online Learning. A Meta- Analysis and Review of Online Learning Studies. US Department Od Education.
-Abrami, P.C. et alt. (2011). A worekshop on the basics of Systematic Review and Meta-Analysis. Concordia University.
-IES (2008). What Works Clearinghouse. Procedures and Standards Handbook (Version 2.0)
-Jo, S. And Lipsey, M.W (2000) Wilderness Challenge programs for delinqüent youth; a meta-analysis of outcome evalutaions. Evaluation and Program Planning, 23, 1-2.
-Theoretical paper with the definition of Digital Learning.
Totes aquestes evidencies que trobem al documentar-nos m’ha permès conèixer amb més profunditat les diferents estratègies metodològiques d’investigació com la quantitativa i qualitativa. Com ja sabem els mètodes d’investigació ens donen més informació precisa de fets i fenòmens de la vida quotidiana i ens ajuden a aprofundir els coneixements en allò que volem saber.
A la investigació que estudiem trobem llavors que l’estratègia quantitativa ens ajuda a trobar més mesures numèriques, parteix de casos concrets per arribar a una descripció general o per comprovar hipòtesis causals o també un apropament “estructural” a allò que és “real” que el que permet és la dimensió numèrica dels fenòmens socials. A pesar de les virtuts que hi trobem també ens presenta algunes limitacions i desavantatges com ara el fet de que sigui una estratègia metodològica d’apropament “indirecte” a la realitat, doncs, no genera condicions per a que l’investigador s’involucri o interactue amb els subjectes que investiga.
D’altra banda trobem que l’estratègia metodològica qualitativa es centra més en les vivències i experiències dels subjectes que investiguem apropant-nos així a les percepcions dels mateixos. El que busca és conèixer allò “real” mes que allò “abstracte”.
També trobem diferents instruments de recollida de dades i diferents maneres de plantejar solucions.
http://digitallearners.wordpress.com/
Així com diferents punts de vista per contrarestar com ara les aportacions dels escèptics que opinen contràriament a Prensky, (adjunto article on es parla per primera vegada de natius digitals):
http://www.marcprensky.com/writing/prensky%20-%20digital%20natives,%20digital%20immigrants%20-%20part1.pdf
http://www.marcprensky.com/writing/prensky%20-%20digital%20natives,%20digital%20immigrants%20-%20part1.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada