Pas previ a la fase 4

Redacció conjunta d'un article científic

El primer pas per a poder publicar articles és tenir clar el tema que es vol desenvolupar i en segon lloc la documentació a les publicacions ja realitzades sobre el tema.
Un cop es tingui clar el que es vol tractar a l’article el següent pas es conèixer les normes de publicació dels articles científics i llocs on es pot publicar. Finalment un cop resolts aquests aspectes es comença a escriure sobre el tema elegit.
El nostre article tractarà de recollir o sintetitzar algunes idees de les que hem obtingut a la lectura dels papers etiquetats amb les paraules següents: “Digital learners and Digital literacy”.
Apartats que ha d’incloure un article:
· Nom i cognoms de l’autor o autors
· Resum curt i concís
· Relació de paraules clau: de 6-8 (segons la revista podrà variar)
· Contingut de l’article molt estructurat en apartats, (taules,esquemes, imatges, gràfics)...
· Referències bibliogràfiques
Algunes revistes on es poden publicar articles sobre els temes relacionats amb la nostra investigació:
- Edutec-e
- Revista DIM-21

Fase 3. Les eines TIC a la nostra investigació

La base de dades amb la que més hem treballat com ja he esmentat ha estat Web of Science.

Un cop la recerca ha estat realitzada a les bases de dades, les conclusions o l’aprenentatge adquirit radica en la importància d’adonar-se que la cerca d’informació és un mitjà i no un fi en sí mateix ja que amb aquesta cerca el que preteníem era identificar nous problemes, conèixer l’estat de la qüestió al tema que tractàvem, conèixer l’abast i rellevància del problema dins de la nostra comunitat científica i confrontar les nostres conclusions amb les investigacions que hi trobàvem. Hem de controlar que aquesta documentació no ens desbordi i deixar espai a idees novadores i solucions adequades.

També és primordial seguir unes pautes i ser rigorosos en el tractament de la informació per tal d’evitar informació esbiaixada. S’ha de reconèixer l’ús de les fonts d’informació al difondre el propi treball, esmentant correctament les fonts per tal d’evitar plagis. Aquestes i moltes més habilitats són les que fan possible una investigació de qualitat que superi l’excés de continguts existents.

IMPEDIMENTS DETECTATS A LA TASCA DE RECERCA

D’altra banda alguns impediments detectats a la tasca de recerca han estat determinats per la gran proliferació de recursos distribuïts a través d’Internet que fan molt difícil documentar-se d’un mode exhaustiu o complert. També molts documents d’interès es publiquen en webs institucionals, canvien els seus continguts o deixen d’estar accessibles.
Per últim esmentar que per tal de ser competents en aquesta tasca de recerca, també hi existeix el terme per definir aquesta habilitat o capacitat per assegurar un efectiu desenvolupament en un món d’informació electrònica i tecnològica (Benito Morales, 2000), aquest terme procedent de la terminologia anglosaxona ha estat el de “Information literacy” o alfabetització informacional.

Valoracions del treball realitzat a la fase 2

Per finalitzar amb les reflexions envers allò treballat a la fase dos, m’agradaria vincular-ho, un cop més, amb aspectes que a mi personalment m’inquieten com a docent.
Per una banda, esmentar que l’ús de les TIC a l’aula des del seu inici sempre ha estat una motivació per a l’alumne, ja sigui per la novetat o perquè realment estem fent servir el mateix canal de comunicació del que ells actualment es nodreixen. Com ja he esmentat en entrades anteriors, normalment l’ús que se n’ha fet de les TIC ha estat més per a comunicar-se o per cercar informació, de fet, encara és des del meu punt de vista l’ús que predomina als usuaris de les noves tecnologies.
Doncs be, si aquest és un llenguatge que ells entenen i amb el que ells estan familiaritzats, suposadament hauria de ser una motivació més per a fomentar l’aprenentatge a l’aula, encara que, avui potser el que promouen, és captar només l’atenció dels alumnes. Llavors, això per què passa? es per què encara no som tots competents digitals? Per què realment ells no són digital natives o competents digitals? O per què realment les TIC no són tan efectives a l’aula?
Aquest és un aspecte en el que m’agradaria aprofundir els meus coneixements, ja que, sí s’ha demostrat que ho és, però no en quina mesura o amb quines connotacions, es a dir, realment els motiven les TIC per la novetat? Que passarà llavors quan aquestes deixen de ser-ho?.
Tot i que a la nostra investigació fem servir articles científics, he trobat adient incorporar el link d’aquesta publicació al diari de Eivissa. Aprofito doncs, per fer-ho servir com a exemple per diferenciar-ho amb la resta de material tècnic amb el que nosaltres treballem i el que ja he comentat a entrades anteriors. A més a més afegir que per a promoure reflexions hem de fer servir diferents canals i mitjans.

- http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2009/05/01/pitises-i-balears-profesores-siglo-modelo-escolar-alumnos/325387.html

Partint de la idea del que és la motivació; aquesta constitueix una de les grans claus que expliquen la conducta humana, que en general es refereix al per què del comportament. Teòricament, aquesta ha de constituir, per sí mateix, un objectiu de l’educació i per tant a la part que ens correspon, del docent també.
En l’actualitat treballo a un Centre d’educació infantil i primària al Municipi de Tortosa, concretament a L’escola de Remolins. El context educatiu és pluricultural i diàriament ens trobem amb les dificultats que aquest fet comporta. M’agradaria aprofundir en una d’elles; l’escàs rendiment que hi trobem, amb la finalitat de vincular-ho amb la motivació i les aportacions o inclusió de les TIC a l’aula.

Documentant-me sobre el tema objecte d'estudi...

DIGITAL NATIVES, DIGITAL IMMIGRANTS

El següent post m'agradaria dedicar-ho a reflexionar sobre l'article de Prensky on ens explica la definició d'un alumne competent digital. He trobat adient comentar-ho per la repercussió que té a la nostra tasca com a docents. Un altre cop ser conscients d'aquest fet i de la funció que aquest aspecte deriva en nosaltres tant a la metodologia com al contingut que fem servir a la nostra funció.
En primer lloc, la metodologia que emprem a l'aula l'hem d'adaptar al mateix idioma en el que ells aprenen i hem de fer servir als alumnes com a guies per saber de quina manera presentar els continguts.
Parafrasejant a Prensky:
- "Our Digital Immigrant instructors, who speak an outdated language (that of the pre-digital age), are struggling to teach a population that speaks an entirely new language.

- Today's students are no longer the people our educational system was designed to teach.

Els immigrants digitals són considerats aquells docents qui tot i no haver nascut en una era digitalitzada es i ens preocupem per dia a dia adaptar-nos a les noves demandes. Faig servir el plural perquè tot i estar considerada segons Prensky com a dins d'una era totalment digitalitzada, no em sento del tot identificada amb aquest perfil.
El primer paràgraf fa al•lusió al llenguatge que encara fem servir, fruit d'una era no digitalitzada i el segon al sistema educatiu no dissenyat per educar a aquesta tipologia d'alumnat.
Mica en mica ens estem ajustant a les demandes, tant el sistema en general com els docents en particular, però per a mi continua sent un gran repte adequar tot allò que ens agradaria transmetre a un llenguatge, que no sent tant estrany (en el meu cas), contínua sent diferent i difícil d'integrar al meu dia a dia.
L'altre link que vaig aportar a l'anterior post sobre els escèptics, fa una distinció de perfils per concretar aquelles diferents actituds cap a les noves tecnologies i els usuaris de les mateixes.

"Our preliminary analysis of the in-depth interviews we conducted with learners from the British Columbia Institute of Technology in 2010 and 2011 is suggesting a continuum of four "profiles of use" with the profile consisting of attitudes towards technology and use of technology".

Anàlisis obtinguts d'unes entrevistes fetes a aprenents del Institut de Tecnologia de British Columbia en 2010 i 2011 han suggerit aquesta distinció de perfils.
Incideixen doncs en quatre perfils diferents:
- Els "Resistors" o resistents, són aquells qui no es neguen al seu ús però no s'adapten del tot, fent servir les noves tecnologies per a allò estrictament necessari i tenint preferències per fer servir ferramentes anteriors que no pas les actuals, com ara l'ús del correu ordinari enlloc dels e-mails . Es a dir són aquells que fan un ús limitat d'aquestes.
- "Cautious users" o usuaris previnguts; aquestos fan al•lusió a aspectes de privacitat amb l'ús que es fa de les noves tecnologies, afirmant que l'ús que fan de ferramentes com Facebook i xarxes socials és purament amb finalitats socials i d'entreteniment. Distingeixen clarament les seves identitats acadèmiques i professionals de les socials.
- "Instrumental users" o usuaris instrumentals; aquest grup també fa distincions del mateix tipus que l'anterior, restringint l'ús de les noves tecnologies només en casos concrets com ara, programes de fotografia, de jocs ... o el que és el mateix a necessitats o interessos concrets. Evitant així, barrejar aquesta eina purament lucrativa amb la feina o a l'àmbit acadèmic i professional.
- "Integrators" o integradors, trobem que aquest últim grup són aquells que es situen constantment connectats amb les noves eines com els smart phones. Valoren positivament aquest fet d'estar-hi connectat sempre i fer l'ús de les noves tecnologies a tots els àmbits sense fer cap distinció com els anteriors grups amb allò que seria purament social, acadèmic o professional.
Aquestes dades obtingudes són en relació a dates molt properes, així doncs trobem com encara hi han alumnes que no estan del tot adaptats o que no volen integrar a les seves vides les noves tecnologies. Hi ha qui els hi dediquen un temps mesurat per no caure en la dependència i qui per altres interessos si que les integren al 100%.
Així dons, baix el meu punt de vista, el mateix els hi passa als docents. Per una banda trobem aquells que els hi ha suposat menys familiaritzar-se i incorporar-les a les seves vides i aquells que encara els suposa un esforç trobar un espai en aquest món. També es evident que el primer ús que s’ha donat a les eines proporcionades per les noves tecnologies ha estat a l’àmbit social i lucratiu, es a dir, el seu ús ha estat més enfocat a les comunicacions que no a fer servir-ho com a eina als àmbits professionals. Com anteriorment he esmentat, mica en mica als centres es disposa de més recursos per a que els docents també ho puguin incorporar com a recursos a l’aula i es puguin formar per a poder ser més competents digitals que no immigrants.

Familiaritzant-me amb les estratègies metodològiques d'investigació...

En aquesta última entrada em vaig centrar en reflexionar envers les metodologies o tècniques de selecció d’informació que es troba a una revisió sistemàtica. Un altre aspecte molt important del que ara hi sóc conscient és del fet de documentar els processos per a demostrar si una cosa funciona o no. Per aquesta raó necessitem evidències del que estem investigant. Per això un dels objectius o finalitats del metaanalisi és analitzar els papers tant qualitatius com quantitatius d’aquest període mencionat comprés entre els anys 2000 i 2010, fixant la cerca a una població d’estudi concreta com ara l’educació secundaria.
Afegeixo a continuació algunes de les referències documentals per a realitzar la proposta de treball:
-Means, B et alt. (2010). Evaluation of Evidence-Based Practices in Online Learning. A Meta- Analysis and Review of Online Learning Studies. US Department Od Education.

-Abrami, P.C. et alt. (2011). A worekshop on the basics of Systematic Review and Meta-Analysis. Concordia University.

-IES (2008). What Works Clearinghouse. Procedures and Standards Handbook (Version 2.0)

-Jo, S. And Lipsey, M.W (2000) Wilderness Challenge programs for delinqüent youth; a meta-analysis of outcome evalutaions. Evaluation and Program Planning, 23, 1-2.

-Theoretical paper with the definition of Digital Learning.

Totes aquestes evidencies que trobem al documentar-nos m’ha permès conèixer amb més profunditat les diferents estratègies metodològiques d’investigació com la quantitativa i qualitativa. Com ja sabem els mètodes d’investigació ens donen més informació precisa de fets i fenòmens de la vida quotidiana i ens ajuden a aprofundir els coneixements en allò que volem saber.
A la investigació que estudiem trobem llavors que l’estratègia quantitativa ens ajuda a trobar més mesures numèriques, parteix de casos concrets per arribar a una descripció general o per comprovar hipòtesis causals o també un apropament “estructural” a allò que és “real” que el que permet és la dimensió numèrica dels fenòmens socials. A pesar de les virtuts que hi trobem també ens presenta algunes limitacions i desavantatges com ara el fet de que sigui una estratègia metodològica d’apropament “indirecte” a la realitat, doncs, no genera condicions per a que l’investigador s’involucri o interactue amb els subjectes que investiga.
D’altra banda trobem que l’estratègia metodològica qualitativa es centra més en les vivències i experiències dels subjectes que investiguem apropant-nos així a les percepcions dels mateixos. El que busca és conèixer allò “real” mes que allò “abstracte”.

També trobem diferents instruments de recollida de dades i diferents maneres de plantejar solucions.
http://digitallearners.wordpress.com/

Així com diferents punts de vista per contrarestar com ara les aportacions dels escèptics que opinen contràriament a Prensky, (adjunto article on es parla per primera vegada de natius digitals):
http://www.marcprensky.com/writing/prensky%20-%20digital%20natives,%20digital%20immigrants%20-%20part1.pdf

Link per contrarestar les opinions de Prensky:
http://www.netgenskeptic.com/

Familiarització amb el procés de cerca d'informació

BASE DE DADES WEB OF SCIENCE

Algunes característiques d'aquesta base de dades són que conté millions de registres a banda d'oferir una gran quantitat de referències citades per any de 230 disciplines de la ciència, les ciències socials, les arts i les humanitats.
També inclou arxius de Century of Science, que contenen 850.000 referències de 262 revistas entre 1900 y 1944. S'actualitza semanalment i permet accés complert a les següents edicions:

-Science Citation Index Expanded™ 1900 – actualidat; abstractes d' autors disponibles a partir de 1991

- Social Sciences Citation Index® 1956 - actualidat; abstractes d'autors disponibles a partir de 1992

-Arts & Humanities Citation Index® 1975 - actualidat; abstractes d'autores disponibles a partir de 2000

- Index Chemicus 1993 - actualidat-

-Current Chemical Reactions 1985 - actualidat; més arxius de INPI de 1840 - 1985

Primera reflexió.

Respecte als aspectes teòrics analitzats a la primera fase he de dir que l’estudi sistemàtic ens proporciona una gran quantitat de documentació. D’aquesta documentació que obtenim hem de tenir clar quina ens és més útil per demostrar si la nostra hipòtesi s’acompleix o no, es a dir, demostrar si els alumnes nascuts a partir de l’any 1982 són competents digitals o no.
Penso que la tria d’aquestos articles mitjançant els criteris d’inclusió a la fase de la revisió sistemàtica corresponent és un pas que ens permet descartar molta informació a l’hora que ens centrem en allò que realment necessitem a la nostra investigació. A més com he esmentat anteriorment, la base de dades amb la que treballam ens permet realitzar la cerca amb molta rigoritat.
A nivell personal aquesta investigació m’està aportant molta informació en quant al que és o no un alumne competent digitalment, ja que desconeixia completament la gran quantitat d’investigacions i definicions que s’han fet al respecte.
Algunes de les difinicions del que és un alumne amb competències digitals les trobem a les aportacions de Prensky, afegeixo aquest paràgraf ja que el trobo adient per a la meva reflexió.
Prensky (2001a y b), sostenía que los estudiantes habían cambiado radicalmente por representar a la primera generación que ha crecido rodeada de nuevas tecnologías, tales como Internet, los videojuegos o los teléfonos móviles. No piensan, ni procesan la información de la misma manera que sus predecesores. A estos «nuevos» estudiantes los denomina Nativos Digitales, hablantes nativos de un lenguaje digital, mientras que al resto los define como Inmigrantes Digitales, personas que aunque puedan llegar a adaptarse y aprender a usar estas nuevas tecnologías, no dejan de ser inmigrantes en un mundo digital, manteniendo su “acento” que les diferencia. Este hecho, según Prensky (2001), tiene fuertes implicaciones educativas. Por un lado, los estudiantes de hoy ya no son las mismas personas que para las que fue diseñado nuestro sistema de enseñanza, y además por otro lado, son los Inmigrantes Digitales los que tratan de luchar para enseñar a una población que habla un lenguaje completamente nuevo.
Trobo molt interessant aquestes definicions envers allò que hauria de ser un alumne competent digital o no. També és molt interessant el fet que aquestes nocions ens ajuden en un futur a dissenyar millors propostes als programes formatius i a nivell personal com a docent a l'aula per orientar la meva intervenció. He d'afegir però que amb els temps que corren ens hem d'estar formant contínuament (i no és fàcil) per estar a l'abast i també ser competents a les nostres aules i amb els nostres alumnes. Per aquesta raó considero adient conèixer aquest tipus d'investigacions que ja fa temps s'estan duent a terme al voltant del món.
Alguns links interessants:
Laboratori URV, espai amb diferents eines TIC per a treballar a l'àmbit de recerca.
http://late-dpedago.urv.cat/

Familiarització amb el contingut bàsic de la investigació

MARC TEÒRIC: METAANÀLISI Í REVISIÓ SISTEMÀTICA

Per a començar amb el meu diari de pràctiques he trobat adient iniciar aquest post amb la teòria bàsica amb la que treballem i amb la que m'estic familiaritzant a la primera fase.

En primer lloc, tenir clar que és un metaanàlisi i en segon la diferència que hi trobem amb la revisió sistemàtica.

Com que no totes les revisions sistemàtiques de la bibliografia han d'incloure necessàriament una metaanàlisi, en l'actualitat es recomana utilitzar ambdós termes per encunyar diferents realitats. Així, parlem de revisió sistemàtica per referir-se al procés d'identificar sistemàticament i avaluar diversos estudis del mateix tipus i amb un objectiu comú, mentre que per metaanàlisi ens referirem habitualment al conjunt de tècniques estadístiques mitjançant les quals es combinen els resultats d'aquests estudis per obtenir paràmetres de mesura globals.
Metaanàlisi és un conjunt de tècniques quantitatives de recerca i els procediments de síntesi.

Es pot definir com la sistemàtica identificacó, valoració, síntesis i, si es pertinent l'agregació estadística de tots els estudis sobre el mateix tema, seguint un métode explícit i predeterminat.

OBJECTE D'ESTUDI

A la investigació que treballem la pregunta d' investigació que formulem és:

- Tots els subjectes nascuts a partir del 1982 són competents digitals?

Aquest plantejament ha estat suscitat per les investigacions i diferents terminologies que s'han fet servir per definir el què és o no un alumne competent digital.

En aquesta última dècada, han sorgit nombroses definicions que intenten caracteritzar un nou perfil de l'estudiant marcat per la revolució de les TIC.

Una generació nascuda a partir dels anys 80, que ha nascut i crescut ja en un entorn tecnològic i digital, (Palfrey y Gasser, 2008; Gasser, 2008) i que segons diferents autors, poseeix unes característiques comuns i diferenciades de les generacions anteriors, (Prensky, 2001; Oblinger y Oblinger, 2005, Pedró, 2009; Tapscott, 1998, 1999, Bullen, 2008).

METODOLOGÍA

- Còm ens organitzem per fer la recerca?

Per a poder contestar a aquesta qüestió ens plantegem realitzar aquest procés de metaanalisi(Borenstein, 2009) que consisteix en el contrast de la validessa i la consistència de les mostres de les investigacions publicades per a poder recolzar, així, la validessa de les dades i de les conclusions obtingudes.

Per tant, el següent pas és la recerca de les diferents publicacions als papers, reports... a les bases de dades amb les que decidim treballar.

- ERIC: http://www.eric.ed.gov/

- WoS (web of science): http://science.thomsonreuters.com/es/productos/wos/

A partir de les àrees científiques en les que està organitzada la base de dades WoS (web of science), ens decantem per aquelles sis que agrupen més resultats. Així la selecció d'articles es troba agrupada en sis àrees.

Aquesta segona revisió ens evidència que, de tots els artícles seleccionats en aquesta segona fase (650) no presenten majoritàriament, investigacions quantitatives. Per tant hem de cercar altres tècniques d'anàlisi mes qualitatives i per tant més comprensives. Finalment es decideix en aquesta fase aplicar dues tècniques.

Les técniques de recerca amb les que treballem són:

- "Extended Systemàtic review": Revisió sistemàtica.

- "Comprehensive review": Revisió comprensiva.

El següent pas, és analitzar els abstracts de tots els artícles de les sis àrees seleccionades i, a continuació, determinar tots aquells articles que analitzarem d'una manera més extensa.

El resultat final d'aquest primer anàlisi es de 438 articles que són els que farem servir per poder donar resposta a la nostra pregunta d'avaluació.
El procediment que segueix a continuació és la dessignació de les etiquetes (labels), que ens ajudaran no només amb les variables objecte d'estudi (digital learners i digital literacy) sinó també amb la metodología d'anàlisi dels resultats d'investigació publicats.

Amb l'ajuda d'aquestes intentarem definir un marc de referència optant per totes aquelles publicacions aparegudes a la web of Science (WoS). També s'ha de definir un període temporal per poder tenir una imatge extensa de les possibles respostes a aquesta pregunta, s'opta com a període d'estudi 10 anys. (del 2001 al 2010).

Els principals resultats obtinguts fins ara ens deriven a plantejar-nos els següents objectius:

- Arribar a una definició actualitzada del que entenem per "digital learner i competència digial"

- Familiaritzar-nos amb metodologíes quantitatives i qualitatives de metaanàlisi.